English version below

Un pilot basat en la tecnologia sobre habitatge, turisme i responsabilitat compartida

En molts llocs, el turisme genera riquesa i pressions sobre l'habitatge mentre els residents locals lluiten per poder continuar tenint un sostre. Aquest pilot explora si una part del valor del turisme es pot redirigir cap a habitatge assequible permanent i de llarga durada, com una responsabilitat compartida integrada en el funcionament mateix de les economies de visitants.

La iniciativa s'emmarca intencionadament com una exploració. El seu objectiu no és desplegar un sistema acabat, sinó investigar, provar i codissenyar noves maneres de canalitzar el valor del turisme cap als béns comuns d'habitatge d'una manera que sigui legítima, responsable i replicable.

Per què és important ara?

A ciutats com Barcelona i arreu de Catalunya, la inseguretat habitacional ha arribat a un punt crític. Durant l'última dècada, els preus del lloguer han augmentat més d'un 70 % a la capital, mentre que les rendes mitjanes amb prou feines s'han mogut. L'habitatge públic representa poc més de l'1 % del parc total (molt per sota de les mitjanes europees), cosa que deixa molts residents exposats a contractes precaris, risc de desnonament i desplaçament. El turisme i el nomadisme digital amplifiquen aquestes dinàmiques.

A la Costa Brava i altres areas rurals turístiques, els pobles estan dominats per segones residències i allotjaments turístics de temporada, sense deixar habitatge disponible per als residents de tot l'any. Els treballadors essencials per a l'economia local (personal d'hostaleria, persones cuidadores, docents, treballadors municipals) cada cop fan trajectes més llargs o es veuen obligats a marxar del tot. Pobles sencers oscil·len entre la massificació en temporada alta i la quasi buidor fora de temporada, debilitant els vincles socials i les economies locals.

Aquest patró no és exclusiu de Catalunya. Variacions d'aquest fenomen apareixen arreu d'Europa i, de manera encara més marcada, en parts del Sud Global, on les disparitats entre el poder adquisitiu estranger i les rendes locals són encara més grans. Els beneficis econòmics del turisme tendeixen a concentrar-se entre els grans operadors i intermediaris, mentre que els costos socials i d'infraestructura recauen localment.

Veiem repetidament una generació significativa de riquesa a les regions dependents del turisme i, alhora, comunitats locals que lluiten per assegurar-se la condició més bàsica per poder quedar-s'hi: un lloc on viure. La pregunta ja no és si el turisme afecta l'habitatge. És com repensem la manera com es redistribueix el valor del turisme.

Per què les eines existents són insuficients

Què vol explorar aquest pilot?

En lloc de partir d'una solució predefinida, aquest pilot comença amb un conjunt de preguntes compartides: